La custòdia compartida ha passat de ser una opció excepcional a la modalitat preferent quan es compleixen certs requisits. A Catalunya el Llibre II del Codi Civil de Catalunya regula la responsabilitat parental amb el principi de l'interès superior del menor.
Què diu la llei a Catalunya
El Llibre II del Codi Civil de Catalunya parteix d'un principi clar: la coresponsabilitat parental després de la ruptura. Això es tradueix en que la custòdia compartida és l'opció de referència tret que existeixin raons objectives per descartar-la.
Això no significa "automàticament al 50%". Significa que el repartiment ha de afavorir la presència equilibrada d'ambdós progenitors en la vida del menor, adaptant-se a la realitat de cada família.
Criteris que valora el jutge
El Codi enumera factors objectius:
- La vinculació afectiva del fill amb cada progenitor.
- L'aptitud educativa de cadascun.
- L'actitud de col·laboració entre els progenitors.
- El temps dedicat a la cura abans de la ruptura.
- L'opinió del fill si té maduresa suficient (a partir dels 12 anys se l'escolta sempre).
- La proximitat geogràfica dels domicilis.
- La situació laboral de cada progenitor.
Cap factor és decisiu per si sol. El jutge els pondera en conjunt buscant la solució més estable i beneficiosa per al menor.
Pla de parentalitat
A Catalunya, els progenitors han de presentar un pla de parentalitat en iniciar el procediment. És un document clau que detalla:
- Repartiment del temps (setmanes alternes, caps de setmana, vacances).
- Decisions sobre escolarització i activitats.
- Atenció sanitària.
- Comunicació entre progenitors.
- Règim de visites amb la família extensa.
Si els progenitors es posen d'acord sobre el pla, el procediment és molt més ràpid i predictible.
Models habituals de repartiment
Setmanal altern
El menor passa una setmana amb cada progenitor. És el model més comú quan els domicilis estan a prop.
Quinzenal
Períodes de dues setmanes. Adequat quan els desplaçaments són més complexos.
Repartiment desigual
Per exemple, 60-40, amb el progenitor "principal" durant la setmana lectiva i repartiment equilibrat en caps de setmana i vacances. És habitual quan un dels progenitors té horaris més rígids.
Custòdia "niu"
El menor es queda al domicili familiar i són els progenitors qui alternen la seva presència. Model poc freqüent, costós, però útil en transicions curtes.
Habitatge
En custòdia compartida, l'ús de l'habitatge familiar deixa d'adjudicar-se "automàticament" al progenitor amb el menor. Les opcions més habituals:
- Venda i repartiment del producte.
- Adjudicació a un dels progenitors amb compensació a l'altre.
- Ús temporal d'un dels dos fins a la venda o nova organització.
Pensió d'aliments
La custòdia compartida no elimina la pensió d'aliments. Si els ingressos dels progenitors són diferents, sol establir-se una pensió que el progenitor amb major capacitat econòmica abona a l'altre o directament a despeses del menor.
El càlcul es basa en ingressos, despeses del menor i repartiment efectiu del temps.
Quan es descarta la compartida
- Existència de violència familiar acreditada.
- Conflictivitat molt alta entre els progenitors que perjudiqui el menor.
- Distància geogràfica incompatible amb l'escolarització.
- Indisponibilitat real d'un dels progenitors.
Modificacions futures
Una sentència de custòdia no és immutable. Es pot modificar si canvien les circumstàncies: trasllat laboral, edat del menor, canvis en la disponibilitat. La revisió exigeix acreditar la modificació substancial respecte del moment original.
Mediació com a via preferent
A Catalunya, la mediació és especialment útil per construir el pla de parentalitat. Arribar a un acord en mediació redueix el conflicte, agilitza el procediment judicial posterior (que només homologa) i sol donar plans més estables a llarg termini.
Analitza el teu cas gratuïtament
Reclama amb nosaltres